RAQUEL-RUTH LACUESTA CONTRERAS (HELLÍN, ALBACETE, 13 de març de 1949)
M. Baldomá, 2012.
Va iniciar els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat Complutense de Madrid, on havia obtingut el títol de Magisteri (1967), per després continuar la carrera d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona, on va tenir com a professors, entre d’altres, a Santiago Alcolea, F.-P. Verrié, Alexandre Cirici, Pere de Palol, Oriol Martorell, Miquel Porter, Ricard Salvat i Ignasi de Solà-Morales. Es va llicenciar el 1973, i, més tard, en va obtenir la llicenciatura en Filosofia i Ciències de l’Educació (1987). És doctora en Història de l’Art (1998) per la mateixa Universitat de Barcelona, amb una tesi dedicada a la història de la restauració monumental a Catalunya. Es considera deixebla, a més dels esmentats, dels arquitectes Cèsar Martinell, Oriol Bohigas i Rafael Moneo, per la influència que van tenir en la seva trajectòria professional. L’any 1985 va accedir, per concurs-oposició, al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, SCCM (actual Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, SPAL) de la Diputació de Barcelona, on, després de ser Cap de la Unitat de Documentació, va passar a ocupar el càrrec de Cap de la Secció Tècnica d’Investigació, Catalogació i Difusió (1996).
Adscrita en un principi a l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears (1973-1978), des d’allà va iniciar els seus estudis, juntament amb l’arquitecte Antoni González Moreno-Navarro, sobre història de l’arquitectura, realitzant catàlegs i inventaris de patrimoni arquitectònic, que li van permetre profunditzar en els estils i llenguatges de totes les èpoques. Va ser la primera historiadora de l’art nomenada membre de la Comissió de Defensa del Patrimoni Arquitectònic del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (1989-1996), després convertida en l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA), on va ingressar el 1997. Membre fundadora del SERPPAC (Servei per a la Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català) dins l’Àmbit d’Arquitectura del Congrés de Cultura Catalana (1976). Professora collaboradora del Departamento de Expresión Gráfica Arquitectónica de la Universidad Politécnica de Sevilla (1993-2002). Membre fundadora de l’Academia del Partal (Asociación Libre de Profesionales de la Restauración Monumental) (1992), on va exercir el càrrec de Secretària entre 1992 i 2002, ha impulsat els “Encuentros Científicos del Partal” anuals des de 2011, i col·labora habitualment en la revista Papeles del Partal. Col·laboració com a Expert en el procés d’avaluació de projectes I+D+I, de l’Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva. Ministerio de Ciencia e Innovación (2011). Membre de l’equip redactor del “Document Marc per a l’Elaboració del Pla Director del Recinte Arquitectònic de l’Hospital de Sant Pau”, per encàrrec de la Molt Il·lustre Administració de la Fundació Privada de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau (2005).
Des del seu càrrec en el Servei de Monuments de la Diputació s’encarrega de les publicacions i la divulgació dels estudis científics i tècnics i de les obres de restauració que s’hi porten a terme. També des d’aquí desenvolupa el Mètode SCCM, amb caràcter pluridisciplinari, que és aplicat a qualsevol obra de restauració o a qualsevol estudi de caràcter urbanístic relacionat amb centres històrics on l’SPAL intervé. Aquesta trajectòria dins el Servei ha anat en paral·lel amb el seu activisme en pro de la defensa del patrimoni moble i immoble, i amb la investigació sobre l’arquitectura històrica i contemporània, els estudis monogràfics d’arquitectes dels segles XIX i XX, l’arquitectura agrícola i industrial, les obres públiques i l’arquitectura i l’art funeraris. En el marc del planejament urbanístic, ha dirigit i participat en la redacció dels inventaris i catàlegs de protecció del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental per a diversos municipis de la província de Barcelona: Cardedeu (1994-1995), Cubelles (1998), Montcada i Reixac (1999-2000), Tortosa (2000-2003), El Prat de Llobregat (1998), Torelló (2002-2003), Dosrius (2003-2005), Sant Vicenç dels Horts (2005-2006), Esplugues de Llobregat (2006-2007), Capellades, Castellar del Vallès, Vilanova i la Geltrú (2010), Sant Hipòlit de Voltregà, Barri del Rec d’Igualada, Masies i elements singulars de Santa Coloma de Cervelló (2011), Cementiri de Sant Nicolau de Sabadell, Òdena i Sant Joan de Vilatorrada (2012). Alguns d’aquests treballs han estat pioners en l’estudi del paisatge urbà i rural aplicat a termes municipals, amb la incorporació d’ambientòlegs, biòlegs o geògrafs.
Entre els llibres i articles publicats en les darreres dècades, individualment o com a coautora, destaquen: Cèsar Martinell (Barcelona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya 1998); Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). L’aportació de la Diputació de Barcelona (Barcelona, Diputació de Barcelona 2000); Evolució urbana de Montcada i Reixac (Ajuntament de Montcada i Reixac 2001); La vida a palau: Eusebi Güell i Antoni Gaudí, dos homes i un projecte.Catàleg de l’exposició en l’Any Internacional Gaudí (Barcelona, Diputació de Barcelona 2002); «Arquitectura urbana i residencial de Cèsar Martinell». Actes de les Jornades Martinellianes Cèsar Martinell i la seva època (Tarragona, Fundació Universitat Catalana d’Estiu i Diputació de Tarragona 2001); Barcelona, architecture guide 1929-2002 (Barcelona, Editorial Gustavo Gili 2002); «Estudios previos sobre los revestimientos murales de la Casa Milà». Loggia, 14-15, València 2003; «Puig i Cadafalch, la intervenció en els monuments i la seva influència a Catalunya». Jornades científiques de l’Institut d’Estudis Catalans: Josep Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània (Barcelona. Institut d’Estudis Catalans 2003); El castell d’Orís. Aproximació a la seva història (Barcelona, Ajuntament d’Orís i Diputació de Barcelona 2004); «El procés de renovació de l’arquitectura andorrana (segles XIX i XX)». Revista de Catalunya, 209, setembre 2005; «Barcelona: modernismo y clasicismo». Arquitecturas y ciudades Hispánicas de los siglos XIX y XX en torno al Mediterráneo Occidental (Melilla, Centro Asociado a la UNED 2005); «Monumentos y maquetas». Papeles del Partal, 3 (Valencia, Academia del Partal 2006); Rafael Masó i Valentí, arquitecte (1880-1935). Catàleg de l’exposició (Barcelona, Fundació La Caixa 2006); Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge (Barcelona, Diputació de Barcelona 2006; ed. en castellà, 2009); Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge (Barcelona, Diputació de Barcelona 2008); Ignasi Oms i Ponsa, arquitecte. La consolidació del Modernisme terra endins (Barcelona, Delegació de Manresa del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Angle Editorial 2009); Classicisme i Modernisme en el Cementiri de Sant Andreu (Barcelona, F12 Serveis editorials 2009); Catedrals del Vi (Barcelona, Caixa Manresa i Angle Editorial 2009; ed. en castellà, 2009); El Cerdà de la Garga. Un monument en el paisatge centellenc (Centelles, Ajuntament 2012); Rubió. Església parroquial de Santa Maria (segles XII-XIV) (Barcelona, Diputació de Barcelona 2013); Viladecans. El misteri de les pintures murals de l’ermita de Santa Maria de Sales (segles XIII i XVI) (Barcelona, Diputació de Barcelona 2013); (Barcelona, Diputació de Barcelona, 2013).
Ha comissariat diferents exposicions sobre arquitectura i monuments restaurats, o sobre arquitectes (com Cèsar Martinell Brunet, Antoni Gaudí o Rafael Masó), i ha estat professora de cursos de doctorat i de màsters d’intervenció en el patrimoni organitzats per diverses institucions i universitats catalanes (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, etc.), espanyoles (Alcalá de Henares, Baeza, Càceres, Cartagena, Granada, Hellín, Lanzarote, Logronyo, Madrid, Melilla, Múrcia, Pamplona, Santiago de Compostel·la, Sevilla, Tenerife, Teruel, Toledo, València, Valladolid, Vitòria, etc.), i estrangeres (Córdoba, Argentina; Aÿ i Montpeller, França; Venezia, Itàlia; Belgrad, Sèrbia, etc.). Ha estat codirectora del Curs d’Estiu de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, sobre el tema Barcelona, un patrimoni recuperat (juliol 2003), i de les Jornades Martinellianes Restauracions i Transformacions del Patrimoni Arquitectònic Català, organitzades per l’Associació Cultural Cèsar Martinell i la Universitat Catalana d’Estiu, i celebrades anualment entre 1999 i 2003 al Pinell de Brai i Gandesa. Igualment, ha participat com a ponent en diverses edicions del Curset-Jornades Internacionals d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, organitzat des del 1978 pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Va codirigir amb el director i productor de cinema Joan Riedweg, el film Güell, Gaudí: un projecte comú (Diputació de Barcelona 2002), amb els actors Abel Folk i Ramon Madaula i el guionista Francesc Orteu.
Com a historiadora de l’art, ha format part dels equips pluridisciplinaris en els estudis previs i/o la restauració de tres edificis de l’arquitecte Antoni Gaudí, declarats per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat: Palau Güell de Barcelona (1990-2012), Casa Milà, La Pedrera. Barcelona (1992-1997), i Cripta de la Colonia Güell. Santa Coloma de Cervelló (1998-2002). Va obtenir el Premi Nacional de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya el 1997, juntament amb els arquitectes Francisco J. Asarta i Robert Brufau, com a membres de l’equip de restauració d’una part de la Casa Milà; el Premio Nacional a la Restauración y Conservación de Bienes Culturales 1998, concedit a l’equip del Servicio de Patrimonio Arquitectónico Local de la Diputación de Barcelona pel Ministerio de Educación y Ciencia (Navarra, 13 de maig de 1999); i el Premi Estudis en l’edició dels Premis Bonaplata 1999, de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya, per l’Inventari d’elements d’interès cultural del riu Ripoll a Sabadell, com a membre de l’equip de treball (Barcelona, març del 2000).
Ha collaborat en col·leccions i revistes com Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme; CAU; Parametro (Itàlia); Informes de la Construcción; Espacio, Tiempo y Forma; Quaderns Científics i Tècnics de Restauració Monumental; L’Erol; Revistes AB i INDE del Collegi d’Arquitectes de Barcelona; Loggia; Catalunya Romànica; R&R Restauración y Rehabilitación; Patrimonio Cultural y Derecho; L’Avenç; Revista de Catalunya, Quaderns del Montseny etc. És membre del Consejo Asesor de la revista (on line) Patrimonio.es (Universidad de Granada) amb la qual va contribuir en el número 1 amb l’article “El historiador del arte como agente responsable de la conservación de la obra artística” (2007). Redactora col·laboradora del Diccionario Biográfico Español de la Real Academia de la Historia, en l’elaboració de biografies d’arquitectes catalans dels segles XIX i XX (2005-2006). Col·laboradora amb Thema, Equip Editorial en la redacció dels volums II i V de l’obra El Modernisme (2002 i 2004), amb Enciclopèdia Catalana en Joies del Modernisme, amb la redacció de 19 articles sobre edificis rellevants de l’arquitectura modernista de Catalunya (Barcelona, 2011) i en Patrimoni Monumental de Catalunya (2010-2011), obres dirigides per Francesc Fontbona.